Editorial

La Revista digital l’Apartament es reformula i obre, amb la primera entrega d’aquest viratge, una nova línia editorial. Un nou registre que pretén ser una invitació oberta per a tots aquells qui, des de les seves propostes creatives  i dominis acadèmics i socials, vulguin interactuar i exposar els seus punts de vista vers els temes i les qüestions presentades per l’equip editorial.

Estètica i identitat sorgeix enmig del creixent protagonisme dels discursos identitaris al llarg de la campanya electoral(tan en els mitjans divulgació d’opinió com per part dels actors polítics), en el marc dels darrers comicis a Catalunya. La proposta d’aquest número neix doncs impregnada dels interrogants i les inquietuds que aquests discursos, sovint reduccionistes, han generat en els redactors d’aquest editorial.

 

Des d’aquest punt de partida vam considerar que el concepte d’identitat presenta múltiples facetes i que resultaria interessant que els articulistes/participants poguessin oferir-ne diversos enfocaments. Això ens dugué a plantejar el tema d’aquest número de forma molt més genèrica, posant-hi per títol Estètica i Identitat, amb la voluntat d’obrir-lo a perspectives que anessin més enllà de la relació entre l’estètica i la identitat nacional.

A grans trets podem afirmar que els articles presentats en aquest número plantegen el vincle entre la identitat i l’estètica a través de dos eixos. Un primer eix versaria sobre la influència de les institucions pròpies de les societats occidentals en la formació (i fins i tot creació) de la identitat de cada individu. En aquest sentit, Daniel Vidal ens exposa l’efecte que tenen la família, el sistema educatiu i els mitjans de comunicació en la construcció de la identitat personal en la societat occidental moderna, i el paper que juga l’estètica com a mode d’expressió del jo individual. En una línia molt similar Núria Puig aprofundeix en la publicitat com element que condiciona les emocions a través de l’estètica per tal d’emmotllar el consumidor en un perfil fet a mida dels seus interessos. Per contra, Roger Ferrer relaciona la identificació entre el consumidor i el producte amb la multiplicitat d’identitats que una mateixa persona pot adoptar, segons el moment, en el context postmodern, comentant també de quina manera el cinema fantàstic ha reflectit aquest joc de creació, lliure disposició i eliminació de personalitats propi de la postmodernitat. Maria Fernández Campomanes denuncia la nova formula que ha trobat la societat patriarcal per mantenir el control sobre la dona a través d’una hipersexualització que s’inocula des de ben aviat a les ments de les criatures i que es pretén confondre amb la noció d’alliberament sexual. Finalment Gemma Reixach ens convida a reflexionar sobre les construccions de la identitat, tant individual com col·lectiva, amb el disseny gràfic.

El segon eix plantejat pels articles és la qüestió identitària en relació als discursos respecte a l’alteritat (ja siguin col·lectius minoritaris, pobles colonitzats, persones amb malalties mentals...). En aquesta línia Pablo Giori exposa les limitacions de l’estructuralisme, en obviar en l’anàlisi dels col·lectius les seves singularitats, fet que implica que els membres d’aquests puguin veure condicionada la percepció que puguin tenir d’ells mateixos i la seva manera d’actuar. En canvi, Paulo H. Duarte-Feitoza i Urgell Fenollet, comenten la manera com el dOCUMENTA (13), a través d’algunes de les seves obres, aborda l’art com a via d’expressió dels pobles colonitzats, així com a eina de reconstrucció i reparació històrica vers els danys ocasionats pels discursos i processos colonials. En un altre sentit, Milena Ruiz Magaldi reflexiona sobre la creativitat artística de les persones afectades per alguna malaltia mental o discapacitat psíquica, qüestió que ens condueix a plantejar-nos les fronteres i definicions del que anomenem art. Per últim,  Olga Taravilla i Laura Lázaro han elaborat un mapa conceptual interactiu sobre l’exposició  digital Identiart, en què es busca presentar aquest projecte.

En definitiva, podríem dir que els articles rebuts mostren, ni que sigui parcialment, la multiplicitat de perspectives des de les quals es pot concebre la relació entre l’estètica i la identitat.