La pretensió identitària de l’estètica a occident

La llunyania de les qüestions transcendentals (Qui soc? Quin sentit té la vida? D’on venim?) del centre de la vida quotidiana contrasta amb l’exigència permanent de definició per part de les nostres institucions. En el marc de la família, l’escola, els mitjans de comunicació... ens trobem sotmesos a la pressió de construir la nostra identitat sense una guia ni una fulla de ruta clara. Amb l’agreujant que, degut a la immediatesa que impliquen els nous avenços tecnològics, hom és empès a resoldre de manera reiterada la incertesa de quina és la seva identitat i atendre’s a les implicacions d’aquesta elecció.

Al llarg d’aquestes pàgines es pretendrà qüestionar el paper de l’estètica com a eina d’expressió identitària i les dificultats que suposa haver de fer front a aquest constant canvi sense un referent clar on recolzar-se a l’hora de suportar la pressió d’aquesta societat immediata i volàtil.

pdfLlegir_article_senser.pdf47.34 KB