Escultures als carrers de Girona (3)

Abans de començar aquesta sèrie de recorreguts, us vull fer constar que estic fent servir com a referència el llibre de Jaume Fabre, Guia d’escultures al carrer, editat l’any 1991  per tal de trobar algunes de les escultures que desconeixia així com la seva detallada informació. Obra que podeu adquirir amb l’inconvenient que la seva edició és de l’any 1991 pel que ha quedat una mica desfasada en el temps. 

Per tal de fer les visites amb un cert ordre, podeu començar pel Barri Vell.

Si veniu amb cotxe, el podeu deixar als aparcaments  gratuïts de la Copa o a l’aparcament  de pagament  dels  jutjats, també podeu arribar amb qualsevol dels molts autobusos urbans que tenen parada a Correus o si sou turistes, podeu arribar amb algun autocar en una excursió programada. Podeu passar per l’oficina de turisme per demanar un plànol de la ciutat i res més, perquè ja he constatat que a turisme no hi ha cap informació sobre escultura al carrer.

Just sortint de l’oficina de turisme gireu cap a la dreta en direcció a la pont de Sant Feliu i abans de creuar-lo, us trobeu el que podria ser la primera escultura, de fet és una copa, dóna el nom popular al Passeig de la Copa, és obra de Ricard Casadesús, arquitecte municipal i és una còpia en pedra tallada dels vasos que hi ha als jardins de les Tulleries de París. Realitzada al 1924,  originàriament estava col·locada a la Avinguda Ramon Folch, als desapareguts  jardins del davant de l’oficina de Correus però al 1933 va ser retirada i traslladada als magatzems municipals i no va ser fins als anys 50 en que va ser col·locada al seu emplaçament actual, a la cruïlla dels carrers Berenguer Carnicer amb el Passeig de Canalejas.

Lacopa

Per començar la visita, podeu travessar la passera de Sant Feliu i a la plaça del davant de les escales de Sant Feliu, pugeu els tres esglaons de l’escala d’acer i feu un petó a la escultura més coneguda de Girona, la lleona i en concret al seu cul, la dita popular diu que...  "no es bon ciutadà de Girona qui no ha fet un petó al cul de la lleona", encara que ni han d’altres versions, si vols tornar a Girona, fes un petó al cul de la lleona. Aquesta escala va ser retirada l’any de l’alarma per la grip A i col·locada de nou, mesos desprès.  Antigament i en el seu emplaçament original, la gent s’enfilava per la columna, rampant sense cap tipus d’escala.

Segons ens documenta en Jaume Fabre, aquesta columna estava situada al carrer Calderers en un racó de la pujada de Sant Feliu, en un hostal avui desaparegut anomenat Hostal de la Lleona, també ens explica que en data desconeguda aquesta columna romànica va ser traslladada al Museu d’Art i es troba catalogada amb el Nº 78.

La lleona

Un cop fet el ritual del petó, enfileu cap a la plaça del Pou Rodó tot passant entre el River Cafè i les escales de Sant Feliu, la travesseu i sortireu al carrer Bellaire, gireu a ma dreta i al final de la zona d’aparcaments trobeu la següent escultura davant del Nº1.És obra de Joaquim Juncà, més conegut per Mim Juncà.

infinit

Continueu cap a endavant i baixeu les escales en direcció a Sant Pere de Galligants, a la Plaça de Santa Llúcia, hi trobareu una creu d’aspecte romànic però que en realitat està realitzada a l’any 1960, és obra de Joan Oliver i els seus dos fills Jordi i Josep amb un disseny de l’arquitecte municipal Juan Gordillo. Travesseu el pont sobre el riu Galligants, entrareu a la zona mes monumental del Barri Vell, enfileu la pujada del carrer de Ferran el Catòlic  i pugeu les escales que hi han just al davant dels Banys Àrabs, en direcció al Passeig Arqueòlogic i a mitja escala a vostra dreta trobareu la Majordoma de Sant Narcís, observeu amb cura la seva estructura, a la part del darrera hi ha un cap de nen envoltat de mosques, la majordoma mira al cel i sosté el llibre dels misteris de Girona, d’aspecte grotesc, sembla embarassada i duu ales. És un personatge imaginat pel poeta gironí Josep Tarrés que la considera l’inventora de la sopa de menta, l’oca amb peres, les pomes farcides i la botifarra de sang i ell mateix va ser l’impulsor de l’escultura.

la majordoma

Podeu  continuar el recorregut pel Passeig Arqueòlogic fins la Porta de Sant Cristòfol, entreu al jardinet que teniu al davant, hi ha la capella del Sant, pugeu per les escales de la dreta per resseguir la muralla fins als Jardins de la Francesa, esteu davant  l’absis de la catedral, si mireu cap al cel, en direcció a la teulada de la torre de Carlemany, veureu una gàrgola amb el cos d’una bruixa, és un altra de les llegendes de Girona i la següent escultura té relació amb ella, està al bell mig dels jardins de la Francesa i és obra de Pia Crozet, l’artista, gran investigadora dels símbols i marques dels constructors de catedrals. Va voler reinterpretar  la bruixa de la Catedral.

L’obra va ser un encàrrec per l’exposició de flors de l’any 1990 amb l’ànim de exposar-la de forma temporal durant l’exposició de flors que es celebra cada any al mes de maig, però ha quedat als jardins de forma permanent, en ella l’autora representa la bruixa amb un crit desesperat i amb el cap cobert com a símbol de redempció.

crit bruixa

En sortir dels jardins, esteu al carrer Sant Cristòfol, gireu a l’esquerra i a la primera cantonada a la dreta, aneu seguint fins arribar al carrer d’en Pere Rocabertí, gireu a l’esquerra fins a trobar l’entrada als Jardins dels Alemanys, travesseu els primers espais i estanys i al fons a la dreta, a peu de muralla, trobeu una escala mig amagada que puja cap a una torre de la muralla, és la torre del Llamp, rep aquest nom per estar dedicada a Júpiter, Déu del llamp, també es coneguda per la torre del telègraf, durant anys va servir pel servei telegràfic. La seva construcció es d’època carolíngia.

Pugeu per l’escala de cargol i a mitja escala, dins una fornícula, trobeu la següent escultura obra d’un artista aragonès i que, per recordar les seves arrels, a l’extrem del  llamp que duu Júpiter a la mà, va esculpir la “Pilarica“ patrona d’Aragó, desprès us recomano que continueu pujant per l’escala, arribeu a un dels punts mes elevats de Girona i podeu observar una de les millors vistes aéreas de la ciutat. 

 deu llamp

 Seguirem amb el recorregut, a la propera ressenya tornarem a baixar les escales per endisar-nos una mica més al cor del Barri Vell de Girona.